En temps de big data, mentre les nostres metadades van guanyant rellevància econòmica -la informació sobre els nostres moviments físics i bancaris valen diners- la nostra identitat virtual sembla abocada a una lluita aferrissada per sobreviure l’anonimat. La cultura digital que ens ha empès a compartir-nos es troba ara saturada de totes les nostres cares intentant ser reconegudes. Així, les etiquetes que havien de servir per a una sociabilitat planetària a través de l’enxarxament de nodes, s’han convertit en rius salvatges de soroll audiovisual que avancen sense descans en tots els fusos horaris.

A més de visualitzar aquesta idea del riu salvatge, la peça serveix també de vídeo per a una cancó d’Albert Lloreta a partir d’un poema de Laia Serratosa llegit via nota de veu al Messenger de Facebook per Laia Serratosa.

 

Like airplanes and wings,

Or bees and their stinger,

A fish has its fins,

A phone has its speakers,

Computers have screens

And books have a story

The weather has spring

A winner, brief glory;

Things are just things,

There’s no doubt about that

But if your ears were cold,

I could be your hat.